Si fa un any hagués hagut de preveure els dies que s’acostaven, me n’haguès fet creus. És més, no m’hauria cregut tots els canvis que estaven a punt de succeir. Com es pot arribar a conèixer, i a estimar tant a una persona que no fa ni un any que coneixes? Com poden arribar a passar tantes i tantes coses en tant poc temps? Com pot ser que encara recordi el teu somriure mentre creuaves el carrer, en veure’ns per primer cop?
I fins i tot, com pot ser que hagi passat d’odiar anar en tren, a sentir una mena d’il·lusió desmesurada cada cop que l’agafo?
Per escoltar: No sé si això és amor, de Marta Roure
19 Jan, 2012 | Categories: Projecte 365
