
Darrera d’un rostre pàlid per la teva absència només s’hi amaga un somriure que no deixa de recordar. Tanco els ulls i tu ets al meu costat: Mirem el mar, abraçats, sense por d’un demà separats. Recolzo el meu cap a la teva espatlla i suspirem. Pensem en tot el que hem hagut de passar per poder compartir la vida junts. No demanàvem tant. Només poder tenir-nos l’un a l’altre quan les coses no rutllaven. Poder-nos abraçar quan necessitàvem caliu. Sentir-nos acompanyats, compenetrats, feliços d’estar junts. Al cap i a la fi, haver complert el nostre somni.
Sembla que res ni ningú podrà espatllar aquest moment, però llavors obro els ulls. I tu no hi ets. Tot segueix sent un somni. Un somni que veig tant lluny…
Per escoltar: Al seient del costat, d’Els Pets
22 Jan, 2012 | Categories: Projecte 365
