Quan et miro, mai m’estàs mirant. Veig com els teus ulls es mouen mirant la pantalla. Tens son, però segueixes fent feina. Has d’acabar mil i una coses abans de posar-te al llit. Recolzes el teu cap sobre la teva mà. Fas cara d’estressat. Alguna cosa no et deu sortir. Segueixes sense mirar-me. Però de cop paro d’escriure. Espero. Gires el cap cap a mi i per sorpresa em llances un petó. I aquest és el moment que fa que tot valgui la pena.
No et demanaré mai que m’estiguis mirant tota l’estona. I jo et prometo que mai t’amagaré cap de les meves mirades. Tan sols et demano que no canviis mai. Que aquestes espurnes de felicitat em segueixin sorprenent. Que cadascun dels teus somriures em faci somriure a mi també.
Per escoltar: Promeses, de Miquel Abras
26 Jan, 2012 | Categories: Projecte 365
