Estic sense rèflex i espero amb ànsies el dia en que pugui estrenar aquest filtre polaritzador. Portava temps volent-ne un, i per Nadal, per fi va arribar. Però fins avui no l’havia tret de la caixeta i no havia comprovat el seu efecte. És realment curiós com aquest material pot transmetre selectivament la llum. Perfecte pels que ens agrada fotografiar paisatges, cels i aigua.

Per escoltar: La nois de molts ulls, de Faèrica

Quan et miro, mai m’estàs mirant. Veig com els teus ulls es mouen mirant la pantalla. Tens son, però segueixes fent feina. Has d’acabar mil i una coses abans de posar-te al llit. Recolzes el teu cap sobre la teva mà. Fas cara d’estressat. Alguna cosa no et deu sortir. Segueixes sense mirar-me. Però de cop paro d’escriure. Espero. Gires el cap cap a mi i per sorpresa em llances un petó. I aquest és el moment que fa que tot valgui la pena.

No et demanaré mai que m’estiguis mirant tota l’estona. I jo et prometo que mai t’amagaré cap de les meves mirades. Tan sols et demano que no canviis mai. Que aquestes espurnes de felicitat em segueixin sorprenent. Que cadascun dels teus somriures em faci somriure a mi també.

Per escoltar: Promeses, de Miquel Abras

I cada cop que em mires em veus comptant les estrelles, esperant veure un estel fugaç per demanar-li allò que tan desitgem però que cap del dos s’atreveix a anticipar. Em quedaré mirant aquest cel tan negre esperant a que aparegui. Per tu, sempre tindré una esperança infinita. Tampoc pot tardar tant. Tampoc pots tardar tant.

Per escoltar: Matrioshkes, de Glissando

Quan estar entre la feina i l’amor és més difícil que estar entre l’espasa i la paret. Tenir dues opcions i no ser capaç d’escollir. Preguntar-te si és millor resignar-te o si és millor triar la felicitat immediata per un futur desconegut. Però saber que si et resignes, el futur seguirà sent desconegut.

Per escoltar: No vaig triar, de Lax’n'busto

Tens al teu davant un paisatge meravellós, són 360º d’Empordà. S’hi veu el mar, la plana i les muntanyes. Tota la meva terra vista des d’un mateix punt. Què fas, que no ets aquí dalt amb mi contemplant-la? Per què cada imatge que capten els meus ulls no va acompanyada dels teus preciosos ulls?

Per escoltar: Perduts, d’Helena Miquel i Xavi Lloses

Darrera d’un rostre pàlid per la teva absència només s’hi amaga un somriure que no deixa de recordar. Tanco els ulls i tu ets al meu costat: Mirem el mar, abraçats, sense por d’un demà separats. Recolzo el meu cap a la teva espatlla i suspirem. Pensem en tot el que hem hagut de passar per poder compartir la vida junts. No demanàvem tant. Només poder tenir-nos l’un a l’altre quan les coses no rutllaven. Poder-nos abraçar quan necessitàvem caliu. Sentir-nos acompanyats, compenetrats, feliços d’estar junts. Al cap i a la fi, haver complert el nostre somni.

Sembla que res ni ningú podrà espatllar aquest moment, però llavors obro els ulls. I tu no hi ets. Tot segueix sent un somni. Un somni que veig tant lluny…

Per escoltar: Al seient del costat, d’Els Pets

Quan creus que res pot anar millor, quan creus que les flors encara han de sortir, llavors, apareix un bri de llum que et fa somriure. Una petita flor groga apareix a la meitat del camí i ho fa brillar tot. Fa esclatar les llàgrimes, però també els somriures. Fa esclatar la por i el plaer. Però fa que totes les estacions de l’any tingui sentit. Totes, si estàs al meu costat.

Per escoltar: Tu em treus tot l’aire, de Miquel Abras

Alguns diuen que només s’hauria d’afegir al Facebook com a “amic” a aquells amb qui has compartit un dinar o un sopar. Si això fos així, la majoria de gent tindria moltes menys “amistats” de les que té ara. Jo, crec que en tindria més.

Per escoltar: Busco, de Frenètic

Si fa un any hagués hagut de preveure els dies que s’acostaven, me n’haguès fet creus. És més, no m’hauria cregut tots els canvis que estaven a punt de succeir. Com es pot arribar a conèixer, i a estimar tant a una persona que no fa ni un any que coneixes? Com poden arribar a passar tantes i tantes coses en tant poc temps? Com pot ser que encara recordi el teu somriure mentre creuaves el carrer, en veure’ns per primer cop?

I fins i tot, com pot ser que hagi passat d’odiar anar en tren, a sentir una mena d’il·lusió desmesurada cada cop que l’agafo?

Per escoltar: No sé si això és amor, de Marta Roure

Una de les maneres més enriquidores d’aprendre és ajuntar-te amb els que en saben més que tu. És seguir el teu propi instint. És equivocar-te una i una altra vegada. És sortir al carrer i passar per diferents camins per anar al lloc on sempre vas. Aprendre és saber que preguntar és més important que respondre.

Per escoltar: Voldria aprendre, de Gerard Quintana